Jacob Cirera



  • Escrit:
 El planejament urbanístic en la transició energètica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Jacob Cirera, ambientòleg, i Joan López, geògraf
Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona


RESUM


Des de fa uns anys Catalunya es troba immersa en un procés de transició cap a un nou model energètic caracteritzat per la progressiva substitució dels combustibles fòssils per l’electricitat com a energia secundària, per la generació d’aquesta electricitat a partir de fonts primàries renovables i per organitzar-se a partir d’una estructura descentralitzada de producció i de gestió. Aquesta transició, però, està tenint lloc eminentment a partir de projectes duts a terme per particulars i administracions locals. Només recentment iniciatives com el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya o alguna tímida referència des del planejament sectorial han posat de relleu el reconeixement de la importància d’aquest procés per part de les administracions amb competències en planificació energètica. Malgrat aquestes iniciatives, però, la migradesa de referències a la transició energètica en el planejament territorial i urbanístic a Catalunya esdevé una amenaça no únicament per a la configuració del futur sector energètic sinó també per al desenvolupament territorial ordenat, eficient i sostenible.
En aquest context, l’especial atenció que el futur Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona dedica a les qüestions relacionades amb l’energia i, més específicament a l’adequació dels seus requeriments espacials al territori metropolità, esdevé d’especial rellevància, tant pel seu caràcter relativament innovador com pel pes que la població, l’activitat i, en conseqüència, el seu consum energètic metropolitans representen sobre el conjunt de Catalunya.
El PDU, ara en curs, establirà les condicions urbanístiques en què s’ha de desenvolupar al llarg de les properes dècades un territori format per 36 municipis on viuen 3,2 milions d’habitants, el 43% de la població de Catalunya, on es produeix la meitat del PIB i on es consumeix el 30% de l’energia final. A diferència de planejaments anteriors, el PDU considera el metabolisme de l’Àrea metropolitana de Barcelona com un vector fonamental per al planejament de la futura ciutat i incorpora aquells elements relacionats tant amb els espais destinats a acollir les infraestructures de producció, transport i distribució d’electricitat a partir de fonts renovables com amb la localització, forma, disposició i característiques dels teixits urbans per tal de minimitzar el consum energètic. L’objectiu del PDU és, doncs, crear les condicions espacials òptimes per tal que la transició cap a un model energètic es desenvolupi amb la major facilitat possible.
En consonància amb aquesta voluntat, alguns dels postulats amb què treballa l’equip redactor del PDU fan referència explícita als elements territorials i urbanístics que tenen una incidència clara en el desenvolupament de la transició energètica. Així, estratègies com ara Afavorir la implantació d'un model descentralitzat de generació energètica, Consolidar un sistema de centralitats que afavoreixi la proximitat entre demanda i oferta de recursos i serveis, Afavorir l'eficiència energètica, de recollida de residus i de consum d'aigua, Afavorir l'establiment de sistemes intel·ligents per millorar l'eficiència metabòlica o Optimitzar l'ordenació i implantació de les infraestructures i xarxes de servei es troben ja definides i desenvolupades en directrius específiques que guiaran les futures propostes del pla.
La presentació mostra el procés argumental que segueix el PDU per tal d’arribar a la concreció final d’aquestes propostes. Així, parteix de la concepció teòrica en què s’emmarquen la producció i el consum d’energia en el metabolisme urbà per explicar el potencial de generació descentralitzat i a partir de fonts renovables i avaluar la situació actual del territori metropolità i del conjunt de Catalunya, ja que l’àmbit funcional energètic de l’àrea metropolitana de Barcelona difícilment es pot circumscriure als seus límits administratius. A partir d’aquí, una reflexió sobre la capacitat i l’abast del planejament urbanístic permetrà esbossar algunes de les propostes del Pla.